Amb els alumnes de tercer s'ha parlat del pensament lateral i l'analogia. Tot explicant que en un relat el que realment interessa és que no passi el que és previsible. La llengua trenca la norma i en un relat ha de passar el mateix.
El que interessa en un relat és que es trenqui l'analogia, trencar el que creiem que serà previsible i sorprendre.
Amb quart, s'ha parlat d’un dels papers del
narrador: enunciar el destí de l’heroi, de vegades en forma de monòleg interior
que fins i tot arriba a l’autoprofecia.
Un comentari sobre la famosíssima
escena final de Blade runner. El replicant
esdevé un nou superhome, a l’estil de Frankenstein. Quins en són els atributs?
És superior, diferent i estrany, no té amics, ningú l’entén, és foraster i
sobretot està per damunt del bé i del mal.
El replicant es redimeix abans de
morir perquè sent empatia envers el personatge de Harrison Ford i el salva
d’una mort segura. La reflexió que l’androide fa sobre els records que es
perden si no són narrats “com llàgrimes sota la pluja”, és bellíssima. Fa
pensar que és nostra la responsabilitat de transmetre els records de les
generacions anteriors i que continuïn vius.
Es formula repetidament la pregunta
“som humans”? Quins en són els atributs? Aquesta reflexió es reitera al llarg
de la sessió, mitjançant l’observació de documents tan heterogenis com el
trailer de The Third Man, d’Orson
Welles i els TED talks a YouTube. Clàssics i moderns davant d’un mateix repte.
En el fons, no hi ha canvis substancials entre abans i ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada