dilluns, 6 d’abril de 2015

EL RELAT I EL DESTÍ DE L'HEROI

Amb els alumnes de tercer s'ha parlat del pensament lateral i l'analogia. Tot explicant que en un relat el que realment interessa és que no passi el que és previsible. La llengua trenca la norma i en un relat ha de passar el mateix.
El que interessa en un relat és que es trenqui l'analogia, trencar el que creiem que serà previsible i sorprendre.

Amb quart, s'ha parlat d’un dels papers del narrador: enunciar el destí de l’heroi, de vegades en forma de monòleg interior que fins i tot arriba a l’autoprofecia.

Un comentari sobre la famosíssima escena final de Blade runner. El replicant esdevé un nou superhome, a l’estil de Frankenstein. Quins en són els atributs? És superior, diferent i estrany, no té amics, ningú l’entén, és foraster i sobretot està per damunt del bé i del mal.

El replicant es redimeix abans de morir perquè sent empatia envers el personatge de Harrison Ford i el salva d’una mort segura. La reflexió que l’androide fa sobre els records que es perden si no són narrats “com llàgrimes sota la pluja”, és bellíssima. Fa pensar que és nostra la responsabilitat de transmetre els records de les generacions anteriors i que continuïn vius.


Es formula repetidament la pregunta “som humans”? Quins en són els atributs? Aquesta reflexió es reitera al llarg de la sessió, mitjançant l’observació de documents tan heterogenis com el trailer de The Third Man, d’Orson Welles i els TED talks a YouTube. Clàssics i moderns davant d’un mateix repte. En el fons, no hi ha canvis substancials entre abans i ara.

Cap comentari:

Publica un comentari